Avui a la nit s’entreguen els Emmy, i el premi més esperat és el de millor sèrie dramàtica o el de millor comèdia. Hi ha nominacions molt interessants, com la de Mad Men, però ho deixarem per un altre dia. Ara toca John Adams, nominada a millor minisèrie i a un munt de premis més, i que ja va triomfar la setmana passada als Creative Emmys.
John Adams va ser el segon president dels EEUU, i fins l’arribada dels Bush, l’únic president que va veure un fill seu a la Casa Blanca (John Quincy Adams). Adams també és famós per haver estat ambaixador dels EEUU a Europa i per la seva llegendària rivalitat amb Thomas Jefferson. S’explica que John Adams i Thomas Jefferson van morir el mateix dia, i que les darreres paraules d’Adams van ser Jefferson lives (Jefferson viu), sense saber que de fet el seu rival havia mort unes hores abans. Jefferson Lives també és el títol d’un episodi de la cinquena temporada de The West Wing (El ala oeste de la Casa Blanca per aquestes terres), on l’anècdota ens l’explica el president Bartlet.
John Adams és una cosa curiosa. Està feta per l’HBO, i per tant té qualitat garantida, i es veu ben clar que Rome va servir de trampolí per dur a terme ficcions històriques de qualitat, però tampoc hem d’oblidar l’altre mirall per aquest tipus de productes: la BBC. John Adams s’assembla i no s’assembla a la BBC, potser perquè més que ser una adaptació d’un clàssic literari (Austen, Dickens, etc.) és l’adaptació d’una biografia escrita el 2001 per l’historiador David McCullough. Té set episodis, i cobreix tota la vida del personatge, interpretat per Paul Giamatti, que fa un recital. Laura Linney interpreta Abigail Adams, i entre els secundaris hi ha gent com l’Stephen Dillane, David Morse o Sarah Pollet. (Fitxa imdb)
He d’admetre que al principi em va enganxar molt, sobretot l’encadenament de fets que va portar a la declaració d’independència. És un període molt interessant, i se’ns presenta a través d’un personatge que no era un revolucionari fins que s’hi va acabar convertint per la pressió dels fets. Els capítols del mig em van semblar més avorridots, amb un pas del temps accelerat però sense accelerar el ritme de l’acció, cosa que confonia bastant. Per sort, els dos darrers episodis (la presidència i els seus anys de retirada) tornen a ser interessantíssims.
Qui era John Adams? Un home treballador i honrat, però també un home intransigent i a voltes cruel. La seva dona era una persona brillant, que va estar sempre donant-li suport i que segurament hauria pogut arribar molt lluny. Les escenes de tots dos, tranquil.les i ben dialogades són una delícia. Però per damunt de tot, la sèrie és l’explicació un procés revolucionari importantíssim, una reivindicació del dret a la llibertat que no va estar exempta de moments foscos. Tots sabem que la història és fàcilment manipulable, i en aquest cas és fàcil establir ponts amb els inicis i el present.
Després de veure John Adams m’he quedat amb les ganes de veure l’HBO fent una sèrie explicant-nos els inicis dels EEUU. De moment ja han anunciat que en faran una sobre l’assassinat d’Abraham Lincoln.
Crec que l’estan fent al canal plus, però els nostres amics bit torrent i emule la tenen disponible. Que vagi de gust!
